Records.

En la psicologia, la memòria és la capacitat d’emmagatzemar, retenir i recuperar informació.
La memòria humana és la funció cerebral que resulta de les connexions sinàptiques entre les neurones. Quan les neurones integrades en un circuit reforcen la intensitat de les sinapsis, es creen els records, que permeten als éssers humans retenir experiències passades. Aquestes experiències, segons l’abast temporal amb el que es corresponen, es classifiquen convencionalment en "memòria a curt termini" (conseqüència de la simple excitació de la sinapsis per a reforçar-la o sensibilitzar-la transitòriament) i "memòria a llarg termini" (conseqüència d’un reforçament permanent de la sinapsis gràcies a l’activació de certs gens i a la síntesi de les proteïnes corresponents).
El cervell humà típic conté unes 100.000 milions de neurones i 100 bilions d’interconnexions entre aquestes neurones (sinapsis). Encara que a certa ciència ningú coneix la capacitat de memòria del cervell, car no es disposa de cap mitjà fiable per a poder calcular-la, les estimacions varien entre 1 terabyte i 1.000 terabytes. Segons el famós i difunt científic Carl Sagan, tenim la capacitat d’emmagatzemar a la nostra ment informació equivalent a la de 10 bilions de pàgines d’enciclopèdia.
No existeix un espai fix per a la memòria en el nostre cervell. La memòria està disseminada per diferents localitzacions especialitzades. Mentre en algunes regions del còrtex temporal hi ha emmagatzemats els records de la nostra més tendra infància, el significat de les paraules es guarda a la regió central de l’hemisferi dret i les dades d’aprenentatge es troben al còrtex parieto-temporal. Els lòbuls frontals es dediquen a organitzar la percepció i el pensament. Molts dels nostres automatismes, d’altra banda, estan emmagatzemats al cerebel.

Els records són imatges del passat que s’arxiven a la memòria. Aquests records ens serveixen per extreure al present alguna cosa o algú. De la mateixa manera, els records també es defineixen com una reproducció d’alguna cosa anteriorment apresa o viscuda i, per tant, estan directament vinculats amb l’experiència.

Records. Els records. Suplico consol, companys. M’agradaria tenir la certesa que molta gent com jo valora els records com l’element més important de cada final, ja que són aquests els que burlen les lleis imposades pel temps, són aquests els que, en conjunt, donen forma a la coneguda experiència, que ens forma i ens guia durant la nostra vida. Els records són l’únic bri d’immortalitat que alberguen els paràmetres de la imaginació humana, tot i que fins i tot aquests s'acaben fonent a no ser que hagin estat escrits, gravats o fotografiats i disposin d'una bona conservació.
Suplico consol, companys. Suplico una explicació que encara no m’ha estat donada.
Necessito saber si realment, després de tot, una tecla amb la paraula DELETE escrita pot esborrar el que un dia van ser llàgrimes de felicitat.
Pot, una tecla amb la paraula DETELE escrita, ensorrar l’Olimp?

Destí.

"A veces nos disponemos a estrellarnos, y no lo sabemos. Ya sea casual o deliberadamente, no hay nada que podamos hacer al respecto.
Una chica en París se disponía a ir de compras, pero se le olvidó el abrigo y volvió a por él. Cuando cogió el abrigo, sonó el teléfono, así que se detuvo a cogerlo y habló un par de minutos. Mientras la chica estaba al teléfono, Daisy ensayaba para una actuación en la ópera de París. Y mientras ensayaba, la chica, una vez hubo colgado el teléfono, salió a coger un taxi. Un taxista se había bajado, tras dejar al último pasajero, a tomar un café. Y mientras tanto, Daisy, seguía ensayando. Y el taxista que se había bajado, tras dejar el último pasajero, a tomar un café, cogió a la chica que iba de compras y que había perdido el taxi anterior. El taxi tubo que detenerse para no atropellar a un hombre que había salido hacia el trabajo cinco minutos más tarde por haber olvidado poner la alarma. Mientras ese hombre, que llegaba tarde al trabajo, cruzaba la calle, Daisy había terminado de ensayar y se daba una ducha. Y mientras Daisy se duchaba, el taxi esperaba fuera de la tienda a que la chica recogiera un paquete que no le habían envuelto aún, porque la dependienta que tenía que envolverlo había roto con su novio la noche anterior, y se había olvidado. Una vez envuelto el paquete, la chica, ya en el taxi, vió como un camión de repartos se cruzaba en su camino. Mientras tanto, Daisy se arreglaba. El camión se apartó y el taxi pudo avanzar. Mientras, Daisy, la última en vestirse, esperó a una de sus amigas a la que se le había roto un cordón. Mientras el taxi estaba parado esperando a que cambiara un semáforo, Daisy y su amiga salieron por la puerta de atrás del teatro. Y si tan solo una cosa hubiera ocurrido de otra forma, si ese cordón no se hubiera roto, o ese camión se hubiera apartado segundos antes, o ese paquete hubiera estado envuelto porque la dependienta no hubiera roto con su novio, o ese hombre se hubiera puesto la alarma y se hubiera levantado cinco minutos antes, o ese taxista no se hubiera parado a tomar un café, o esa chica no se hubiera dejado el abrigo y hubiera cogido el taxi anterior, Daisy y su amiga hubieran cruzado la calle, y el taxi hubiera pasado de largo.
Pero siendo la vida como es, una serie de vidas cruzadas e incidentes que escapan a nuestro control, ese taxi no pasó de largo, y ese taxista se distrajo un segundo.. y ese taxi atropelló a Daisy."


El curioso caso de Benjamin Button

Virus

"M'agradaria compartir una revelació que he tingut des que estic aquí. Aquesta em sobrevingué quan vaig intentar classificar la nostra espècie. Veuran, em vaig adonar que, en realitat, no som mamífers. Tots els mamífers d'aquest planeta desenvolupen instintivament un lògic equilibri amb l'hàbitat natural que els envolta. Però els humans no ho fem. Ens traslladem a una zona i ens multipliquem, ens multipliquem, i ens seguim multiplicant fins que tots els recursos naturals s'esgoten. De manera que la única manera de sobreviure és extenent-nos cap a una altra zona.
Existeix un altre organisme en aquest planeta que segueix el mateix patró. ¿Saben quin és?
Un virus."