.post-title { text-shadow: #6374AB 10px -10px 3px; }

martes, 26 de enero de 2010

Records.

En la psicologia, la memòria és la capacitat d’emmagatzemar, retenir i recuperar informació.
La memòria humana és la funció cerebral que resulta de les connexions sinàptiques entre les neurones. Quan les neurones integrades en un circuit reforcen la intensitat de les sinapsis, es creen els records, que permeten als éssers humans retenir experiències passades. Aquestes experiències, segons l’abast temporal amb el que es corresponen, es classifiquen convencionalment en "memòria a curt termini" (conseqüència de la simple excitació de la sinapsis per a reforçar-la o sensibilitzar-la transitòriament) i "memòria a llarg termini" (conseqüència d’un reforçament permanent de la sinapsis gràcies a l’activació de certs gens i a la síntesi de les proteïnes corresponents).
El cervell humà típic conté unes 100.000 milions de neurones i 100 bilions d’interconnexions entre aquestes neurones (sinapsis). Encara que a certa ciència ningú coneix la capacitat de memòria del cervell, car no es disposa de cap mitjà fiable per a poder calcular-la, les estimacions varien entre 1 terabyte i 1.000 terabytes. Segons el famós i difunt científic Carl Sagan, tenim la capacitat d’emmagatzemar a la nostra ment informació equivalent a la de 10 bilions de pàgines d’enciclopèdia.
No existeix un espai fix per a la memòria en el nostre cervell. La memòria està disseminada per diferents localitzacions especialitzades. Mentre en algunes regions del còrtex temporal hi ha emmagatzemats els records de la nostra més tendra infància, el significat de les paraules es guarda a la regió central de l’hemisferi dret i les dades d’aprenentatge es troben al còrtex parieto-temporal. Els lòbuls frontals es dediquen a organitzar la percepció i el pensament. Molts dels nostres automatismes, d’altra banda, estan emmagatzemats al cerebel.

Els records són imatges del passat que s’arxiven a la memòria. Aquests records ens serveixen per extreure al present alguna cosa o algú. De la mateixa manera, els records també es defineixen com una reproducció d’alguna cosa anteriorment apresa o viscuda i, per tant, estan directament vinculats amb l’experiència.

Records. Els records. Suplico consol, companys. M’agradaria tenir la certesa que molta gent com jo valora els records com l’element més important de cada final, ja que són aquests els que burlen les lleis imposades pel temps, són aquests els que, en conjunt, donen forma a la coneguda experiència, que ens forma i ens guia durant la nostra vida. Els records són l’únic bri d’immortalitat que alberguen els paràmetres de la imaginació humana, tot i que fins i tot aquests s'acaben fonent a no ser que hagin estat escrits, gravats o fotografiats i disposin d'una bona conservació.
Suplico consol, companys. Suplico una explicació que encara no m’ha estat donada.
Necessito saber si realment, després de tot, una tecla amb la paraula DELETE escrita pot esborrar el que un dia van ser llàgrimes de felicitat.
Pot, una tecla amb la paraula DETELE escrita, ensorrar l’Olimp?

4 comentarios:

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

D'on has tret el text aquest? ("En la psicologia...")
Sona a Wikipedia molt, i m'agrada!

I (L) Wikipedia (recordo quan vaig llegir les facultats cognitives i aquestes coses de la Wikipedia...)

Si t'interessa, tinc dos llibres del Carl Sagan. Un d'ells es titula "Cosmos".

Bé, ara comentaré la teva part del text, que és la que més m'inquieta

Personalment crec que sí. Hi ha maneres i maneres d'evitar el dol causat per un record. Que no és el mateix, que oblidar la causa del dol...

I no et molestis en buscar el lloc on reposen ara els records de les llàgrimes de felicitat (parlem de la mateixa persona, oi que si?)... el record segueix latent. Però...

No sé...
No t'ho podré respondre, però si escoltar-te si ho necessites.
Busca la tecla, company.

Anónimo dijo...

Per cert.
He fet un text nou i l'he penjat. Potser t'agrada...
Si és així, comenta i fes-m'ho saber!

Sofia dijo...

M´ha agradat el teu text:)
El difícil són els records dolents, que no t´agraden recordar, però encara que no siguin bons, et donen leccions, sobretot per no cometre els mateixos errors.
I després, els més agradables i importants són els que graves per a tota la teva vida, i són els que et donen experiències, com deies tú.
Amb el teu permís, m´he pasaré pel teu blog seguidament.
Una abraçada.
Sofía.

 
HTML,BODY{cursor: url("http://downloads.totallyfreecursors.com/cursor_files/orgglithandwriting.ani"), url("http://downloads.totallyfreecursors.com/thumbnails/orgglithandwriting.gif"), auto;}