.post-title { text-shadow: #6374AB 10px -10px 3px; }

lunes, 20 de octubre de 2008

Buit.

Un buit traïdor m'omple per dins.
Un buit que sé com neutralitzar, però saber-ho no comporta que sigui possible fer-ho.
Un buit que desvia la meva atenció les vint-i-quatre hores del dia, sigui on sigui, fent el que sigui, dormint, estudiant, escribint, parlant o simplement, pensant.
Sense anar més lluny, ara mateix estic davant un examen de matemàtiques amb logaritmes que no sé com resoldre, i mentrestant em dedico a escriure sobre una paraula més que em corromp, una paraula més que em tortura, una paraula més que em descriu.
Un buit que m'adorm, a mi i a la meva apreciada adrenalina, que em salva els caps de setmana dels moments més foscos.
Un buit amb la capacitat de transformar la ironia en sarcasme, amb el menyspreu d'unes paraules que mai hauria imaginat que diria.
Un buit dominador, que em xiuxiueja a totes hores i a tot arreu que res del que veig és el que sembla. Dient-me que tot és fals, que les mirades són el gas i les paraules les flames, i al final, sense remei, tot s'acaba cremant i consumint com si mai hagués existit.
Necessito que em diguis que és mentida.
Necessito que em confirmis que segueixo sent.. jo.
I necessito que m'ho diguis tu.

Atentament,
Jo?

3 comentarios:

Marc Busom dijo...

Sense res a dir.

Ara fa un any i un mes... em sentia com tu... segons expresses en aquest text...

Arnau, no et pots imaginar com estava. Aprimar-me 5 quilos en una setmana, bo no era... no dormir, no era bo...

I creu-me quan et dic, que jo ho tenia molt negre... perquè no la tenia, en cap sentit.

TOT ANIRA BE.

JO T'OMPLIRE DE GOIG I DEVOCIÓ.

cuida't guapo

Aqui Abertzale

Gala dijo...

en el fons..
sempre en el fons de tot, continuem sent nosaltres.
passem temporades, molt molt fosques.
daquelles que dius "joder, daquesta no surto".pero si, sempre acabem sortint, perquè saps que? el nostre interior és molt més fort que cualsevol buit que poguem sentir perquè sempre hi es.

sempre, el nostre jo, i la resta de "jo"s que tomplen, altre gent.
estic segura, que, el buitaquest, no es pot comparar amb el que laltre gent et fa sentir i ladrenalina..oh, samaga si, molt eh. nomes fa falta buscarla be:)
creume,
jo vaig passarho aixo..
i vaig caure molt molt fons.
pero ladrenalina i les persones em van salvar del buit que em consumia.
continues sent tu arnau.

testimo!

Marc Busom dijo...

EP! Et deledo amb un text... catastrofic! però amb un final feliç... relativament vaja.

Cuida't Arnau.

Cuida't Molt

Aqui Abertzale

 
HTML,BODY{cursor: url("http://downloads.totallyfreecursors.com/cursor_files/orgglithandwriting.ani"), url("http://downloads.totallyfreecursors.com/thumbnails/orgglithandwriting.gif"), auto;}