Buit.

Un buit traïdor m'omple per dins.
Un buit que sé com neutralitzar, però saber-ho no comporta que sigui possible fer-ho.
Un buit que desvia la meva atenció les vint-i-quatre hores del dia, sigui on sigui, fent el que sigui, dormint, estudiant, escribint, parlant o simplement, pensant.
Sense anar més lluny, ara mateix estic davant un examen de matemàtiques amb logaritmes que no sé com resoldre, i mentrestant em dedico a escriure sobre una paraula més que em corromp, una paraula més que em tortura, una paraula més que em descriu.
Un buit que m'adorm, a mi i a la meva apreciada adrenalina, que em salva els caps de setmana dels moments més foscos.
Un buit amb la capacitat de transformar la ironia en sarcasme, amb el menyspreu d'unes paraules que mai hauria imaginat que diria.
Un buit dominador, que em xiuxiueja a totes hores i a tot arreu que res del que veig és el que sembla. Dient-me que tot és fals, que les mirades són el gas i les paraules les flames, i al final, sense remei, tot s'acaba cremant i consumint com si mai hagués existit.
Necessito que em diguis que és mentida.
Necessito que em confirmis que segueixo sent.. jo.
I necessito que m'ho diguis tu.

Atentament,
Jo?