Optimisme.

És terriblement agradable veure com poc a poc els núvols fugen d'un sol triumfant i el cel s'il·lumina de plaer. Sempre pot haver-hi una mica de boira, però ara mateix al meu cap no hi ha lloc per cap mena de grisor (a excepció d'aquella pols a la qual tenim moltíssima alèrgia però al mateix temps sembla que no puguem viure sense ella: la por).
Em fa cert temor dir-ho, per no tenir desenganys més endavant, però em sento orgullós de poder dir que sembla que per fi començo a rebre. Ara només falta que el que rebi sigui beneficiós. Potser si que al final haurà valgut la pena lluitar, qui sap. Però la partida encara no s'ha acabat. Anirem agafant cartes, i jo apostaré cor i ànima pel mateix objectiu. Jo ja he ensenyat els meus dos Asos. Ara només falten els altres dos per tenir el Pocker.
Diuen que l'optimisme és el millor recolzament, però fins ara no havia tingut oportunitat de comprovar-ho.
Així que som-hi! Tot el que necessito és paciència i esperança, fins el dia d'ensenyar les cartes.

Atentament,
Jo.