Hola de nou.

Ha passat molt temps d'ençà vaig viure per últim cop, d'ençà vaig respirar alleujat per últim cop. Ara, companys, torno a començar, amb les idees renovades i plenes d'energia. Amb la motivació necessària per part de la gent necessària per tal de començar de nou.
Finalment ho he demostrat, ha quedat demostrat, provat, que mai faràn per tu el que els agradaria que fessis per ells.
Així que partint d'aquesta base, hola, encantat, em dic Arnau i em presento al món.

Porto uns dies interessants. Mirant-ho tot des d'un punt de vista diferent s'aprèn molt. Les mirades de la gent, els gestos, les paraules, l'entonació...poden tenir significats molt diferents segons el que et passi pel cap en el moment en què et paris a analitzar-ho. Així que estic intentant analitzar-ho tot sota els mateixos ulls, sense dubtes, sense errors. I funciona, oh, i tant que funciona. És sorprenent la facilitat de conèixer els demés. Sí, el que sentiu. Conèixer els demés és fàcil. El que és dificil és acceptar el que veus, acceptar les conclusions a les que arribes. I com a conseqüència d'això, s'activa un sistema de defensa biòlogic dels humans com a éssers sociables: la confiança. Engany. És un engany. Feu-me cas, companys, reflexioneu i mireu de tocar de peus a terra.
Tornantals meus dies, un nou personatge ha intervingut en la història de la meva vida, un personatge molt interessant. Sí, realment molt interessant.
Per altra banda projectes entre mans, econòmics, socials i acadèmics. Preparar una bona mà per assegurar la victòria. Tot funciona. Ara sí, tot funciona. Aquest sóc jo, així sóc jo. Un guanyador.

Així que és hora de fingir que textos sobre muntanyes, creus i petons fantasma no han estat mai escrits. Només fingir, òbviament. Això és el que em demanen.

Hola de nou, em dic Arnau i em presento al món.



En el país de los ciegos, el tuerto es el rey.