Enyorança.

Et trobo a faltar.

Formes part del meu passat, i intentar recuperar-lo sense tu és terriblement frustrant.
Trobo a faltar el teu somriure malèvol, intimidant i inconfusible, cada cop que se t'acudia una mala idea, aquelles males idees que nosaltres consideravem sublims.
Trobo a faltar la teva frase lapidària: Arnau, puja't els pantalons; haurem de córrer.
Trobo a faltar les teves converses carents de significat amb conductors d'automòvils cars i propietaris de roba de marca que creien presenciar l'oportunitat de parlar amb la noia més preciosa del món sense saber que en realitat no era res més que un complot per enganxar adhesius de caràcter ideològic al seu apreciat vehicle.
Trobo a faltar el teu sarcasme quan parles amb gent massa imbècil com per tenir el privilegi de discutir amb tu.
Trobo a faltar les llargues hores asseguts sobre una pedra plana, o millor encara, una esplanada de gespa forestal, a l'ombra de la creu, símbol de la nostra corona, fumant, conversant amb mirades de complicitat i escoltant la discografia sencera de New Found Glory.
Amb tu, carinyo, he viscut un somni. He viscut una intensa utopia que nosaltres vam fer realitat. Amb tu, he tastat els anhels més profunds de la humanitat.
Amb tu, carinyo, m'he sentit viu.
I prometo que, tard o d'hora, sigui com sigui, on sigui i quan sigui...
ho tornarem a viure.
Junts, tu i jo. I ningú més.

Et trobo a faltar.


Atentament,
Whatshisname