.post-title { text-shadow: #6374AB 10px -10px 3px; }

lunes, 7 de diciembre de 2009

Sacrifici.

Ara i sempre. Ara i sempre, tothom ho vol tenir tot sense cap mena de sacrifici. Som l’espècie més gandula que ha trepitjat mai l’escorça terrestre. Som patètics. Fariem llàstima a la resta d’éssers vius si aquests en puguessin sentir.
Adorem la comoditat.
Aquells que em coneguin sabran que no tinc gens de fe en la humanitat, i suposo que se’m nota. Si, em costa dissimular-ho.
En un debat qualsevol estic segur que la idea que un ésser humà ho faria tot per protegir el prògim surtiria diverses vegades. Ara bé, és cert?
Tu ho faries? No. I tu? Segurament tampoc.
I a tu... a tu, ja ni t’ho pregunto.
Però aquesta facultat (no m’atreveixo a anomenar-ne ni virtut ni defecte, arribats a aquest punt), no arriba fins aquí. Tot és molt més obscur que això. No tot es limita a imaginar-se escenes de perill mortal en què una persona hagués d’escollir entre la seva vida i la del seu pare, la seva mare, el seu germà, el seu novio, novia, o millor amic. En aquests casos tothom sap tan bé com jo que tothom, excepte algun malalt, donaria prioritat a la seva vida. Fins aquí, bé. Tots nosaltres, amb intel·ligència o sense (la majoria, no us enganyeu, sense), formem part del regne animal, i tenim certs instints, alguns més extingits que d’altres. I el que encara segueix vigent amb tot el seu poder és l’instint de supervivència, i aquest ningú ens el traurà. Així que ningú culparà a ningú, estarem d’acord, per donar prioritat a la seva vida respecte la dels demés.
Però com he dit, no tot es limita a això.
I com he dit, adorem la comoditat.
La meva pregunta és: ¿Som capaços de sobreposar la nostra comoditat davant la felicitat aliena? ¿Som capaços d’amargar l’existència al prògim, fer-lo caure, destruïr-lo, i després senzillament fugir, abandonant-lo i substituïnt-lo en un marge indigeriblement limitat de temps per algú altre que –encara- no t’és un pes a les espatlles, en comptes de donar-li la mà i aixecar-lo, assumint les conseqüències dels teus actes i plorant de gust amb l’objectiu de tornar-li a aquella persona el que era seu?
Sí, en som capaços.
¿Som capaços d’assumir riscos per a ajudar els demés? ¿Tenim la paciència i la compassió necessària per arriscar-se a perdre alguna cosa i/o algú, per deixar al teu company entreveure ni que sigui un bri d’esperança al final del túnel?
Som capaços de perdre perquè un altre guanyi?
No, no en som capaços.

Tinc un do, senyors. El do de posar nerviosos els demés amb la meva concreticitat de vocabulari, sempre buscant la paraula més adient per cada moment i lloc determinat.
Deixeu-me fer ús, doncs, d’aquest do per explicar la diferència entre uns conceptes que aquí escrits queden molt clars, però que a l’hora de la veritat més d’un confón.

“Fer costat a algú" no és, ni molt menys, sinònim de “sacrificar-se per a algú”
Com explicar-ho de forma senzilla... Suposem que tu, estimat lector, et sents apunyalat per un pròxim, algú important de qui no et vols allunyar, a qui vols perdonar sigui quina sigui l’apunyalada, però evidentment, això és impossible d’aconseguir així per les bones... necessites motius per fer-ho. Partint d’aquesta base, et faré una pregunta que jo mateix respondré.
Què és el pitjor que pot fer el teu pròxim en aquesta situació? Resposta: Fer-te costat.
Fer costat és cruel, despiadat, una mostra més de la poca consideració, tacte i sensibilitat que aquesta persona ha tingut amb tu. Fer costat, en el sentit més literal, no significa res més que asseure's al teu costat de braços plegats observant com caus, recordant dia si dia també que és per culpa seva que estàs com estàs, i sense fer res per evitar-ho. Això és fer costat algú. Observar tranquil·lament com el prògim s’ofega en les seves pròpies llàgrimes i la seva pròpia ira mentres tu, assegut al seu costat, sense estendre la mà de cap manera, segueixes la teva vida amb un somriue a la cara, sent feliç, i oblidant progressivament el mal que has fet, la vida que has enfonsat.
No és això, el que la víctima necessita. El que necessita és un sacrifici, senyors. O un d’enorme, o moltissims de petits, però la paraula “sacrifici” és sagrada.
Això és el que demostrarà a aquella persona enfonsada, amargada, que qui l’ha enfonsat no ho ha fet amb mala intenció, que realment la importància que el causant de la seva amargor li dóna és més que paraules. És el que li farà veure que realment el seu botxí es penedeix del que ha fet i mostra una mica d’interès per arreglar el que ha espatllat.
Un sacrifici.
Deixeu-me definir "sacrifici" en aquest context: Acte perjudicial, desagradable, incòmode, frustrant, negatiu per la persona que el dú a terme amb l’intenció i objectiu de causar estímuls i sensacions positives al prògim en inferioritat de condicions. Això és un sacrifici, i només això pot eliminar el rencor, l’odi i la ira, i fer renéixer l’esperança, la fe, la tranquil·litat de saber que no estem sols en aquest món.

Les persones es limiten a fer costat, perquè les persones adorem la comoditat.
De seguida que aquesta comoditat corre perill, la reacció és automàtica. Fugim com llebres , trepitjant a qui sigui, oblidant-nos de tot el que això comporta.

Aquesta és la crua realitat, i permeteu-me afegir, amb tots els meus respectes, que qui no opini així és un il·lús. No patiu, jo també ho era.
Tard o d’hora us n’adonareu.

Amb afecte,
Jo.

4 comentarios:

la marionnette dijo...

COLLONS (amb perdó!)
Arnau, dius moltes veritats!! algunes, tot s'ha de dir, les porta massa a l'extrem (pel meu gust), xò potser son fruit de massa decepció (m'ha passat algun cop, x això t'ho dic)
xò pel general, tens molta raó... el q passa és q escrivint i avisant, tampoc conseguiràs q les coses s'arreglin o canviïn (tot i q mai se sap).
una mica massa desolador pel meu gust, però m'ha agradat : )
muaaaaaaaaaaa
PD: com va l'òpera?? jejejeje

Anónimo dijo...

tio! la paraula sacrifici és horrorosa, es pan para hoy y hambre para mañana!!

la marionnette dijo...

gran la frase d'aquest anónimo! jajaja
ja sabia q t'agradaria aquest text ja! xò no sé de qui és! se'l vaig trobar a un amic i el vaig buscar pel google, i no me'n va sortir el nom!
però ja va bé q de tant en tant escriguin coses d'aquestes!
un petó!!

Anónimo dijo...

Comparteixo la opinió...
Però m'ha agradat...

Crec que he entès... tot el que hi ha darrere cada paraula...

Cuida't company

 
HTML,BODY{cursor: url("http://downloads.totallyfreecursors.com/cursor_files/orgglithandwriting.ani"), url("http://downloads.totallyfreecursors.com/thumbnails/orgglithandwriting.gif"), auto;}